Dones i Valencianisme. Pioneres (1900-1939) mira derecuperar aquelles figures que van estar actives durant el primer terç del segle passat i que, d’alguna manera, van viure al voltant de la Declaració valencianista de 1918. Tot i això, hem volgut incloure la figura de Manuela Agnés Rausell Soriano (València, 21 de gener de 1839 – 19 de juny de 1918), la qual, d’alguna manera, fa de pont entre el projecte decimonònic renaixencista, fonamentalment cultural, i el valencianisme modern del segle XX, progressivament polititzat.
Per tal de situar la praxis i els discursos d’aquestes «primeres» valencianistes, necessitem esbrinar alguns elements socials i culturals que ens puguen servir d’ancoratge, ja que el període que tractem és relativament extens cronològicament i notablement complex històricament.
Maria Lacueva Lorenz (València, 1980) és professora d’estudis catalans a la universitat París 8 (França). Llicenciada en Filologia Catalana (UV), Diploma d’Estudis Avançats en Teoria i Cultura Contemporànies (UdG), es va doctorar en Didàctica de la Llengua i la Literatura (UV) amb una tesi sobre les escriptores valencianes sota el franquisme. Ha publicat llibres i articles en revistes acadèmiques nacionals i internacionals sobre els seus dos àmbits principals de recerca principals: d’una banda, l’ensenyament de les llengües i les cultures estrangeres dins l’Espai Europeu d’Educació Superior i, de l’altra, les genealogies femenines literàries. És la persona encarregada de l’elaboració dels continguts escrits de l’arxiu web i de l’elaboració de la publicació.