El motiu d’aquest tercer workshop del Lab de Feminismes de NEXE és reflexionar al voltant de com, després de la 4ª onada i de la pujada del moviment feminista al País Valencià, a Europa i arreu del món, hi ha un moviment contrari i organitzat contra el feminisme i contra la igualtat.
L’anomenat antifeminisme, la seua relació amb la pujada dels moviments ultradretans i les conseqüències en les xarxes socials i en els territoris són els temes centrals d’aquest taller. Els treballem en 4 eixos de reflexió:
Definir què és l’antifeminisme
Analitzarem si és una nova cara del masclisme que s’ha expandit a través de la manosfera o si hi ha una direcció i organització que impedeixen la igualtat real i boicotegen els avanços del moviment feminista.
Quina és la seua relació amb l’augment de l’extrema dreta a Europa?
Qui són? Perquè?
Portem molts segles de cultura patriarcal. Tradicionalment, el poder, econòmic, eclesiàstic, polític, ha estat de la banda del patriarcat, arrossegant la cultura, la ciència i la societat i creant aliances interessades per a mantenir els privilegis d’uns pocs. Les polítiques populistes basades en pors i falsedats, així com les xarxes socials com a elements de desinformació que conflueixen en desacreditar les dones, els moviments feministes i emancipadors i tot el que tinga relació amb la igualtat.
Són les mateixes forces de sempre que han sabut captar el descontent de la població? És el temor a la pèrdua de privilegis o es tracta d’un canvi de cicle, una nova era?
Com ho fan i per què funciona
La sensació de llibertat que experimentàrem amb l’expansió de les xarxes socials s’ha convertit en un espai inhòspit, difícil de navegar i on esbrinar què és real i que no esdevé un repte.
Qui està a l’altre costat de la informació que flueix, darrere els algoritmes que ens manipulen i ens porten a indrets no desitjats?
La manosfera s’ha convertit en un generador d’odi cap a les dones i la diversitat sexual, un espai on s’alimenta el sexisme, el racisme i les masculinitats tòxiques? O és un lloc on el victimisme d’aquells que no són acceptats s’inflama i busca culpables en compte de solucions?
Què podem fer des del feminisme
Amb tot això, no hem d’oblidar qui som i d’on venim. Els canvis socials cap a la igualtat i els drets humans no poden retrocedir: cal seguir endavant.
Cal ser-ne més? Si cap privilegi ho és sense pagar un preu i cap persona està lliure de quedar fora, com podem conscienciar la població que només podrem ser i viure millor des de l’equitat?
Si l’individualisme és en realitat soledat i aïllament, cal enfortir la comunitat per existir i millorar la societat?
Són el diàleg, la democràcia, el pensament crític i l’evidència científica els instruments per teixir aquesta xarxa contra les imposicions i la manca de llibertat i d’igualtat?
